Vull dir-te que sí que m'encanta
que és molt maco besar-te
però persona complicada que soc
i que no tinc clar què vull
no et vull fer mal
i te'n faria perquè
no soc conseqüent
jo no sé què vull,
i no sé si demà deixaré de donar-te carinyo
i no sé si demà m’ennuvolaré
tampoc sé si demà algú m'arrancarà un somriure
m'arrastrarà cap el més enllà
i com que no vull transmetre les meves indecisions
i com que prefereixo donar alegries que tristeses
què sàpigues que et necessito molt
però tot i la dificultat serà més senzill
si no ens tornem a besar
Vull volar cap ...
Què m'està passant?,
sembla una bogeria, un somni,
allò impensable, de ciència ficció.
Somric perquè tot em sembla preciós,
i tinc la mirada perduda
i el cap se me'n va.
Vull volar cap a una persona desconeguda,
una persona a la que li donaria tot el meu temps,
però la societat al voltant em fa frenar.
M'agradaria veure'l
i tornar-lo a besar,
ell compte les hores
jo descompto els instants.
Però i si no es real,
en el fons tots sabem
que els somnis,
un cop despertes se'n van.
sembla una bogeria, un somni,
allò impensable, de ciència ficció.
Somric perquè tot em sembla preciós,
i tinc la mirada perduda
i el cap se me'n va.
Vull volar cap a una persona desconeguda,
una persona a la que li donaria tot el meu temps,
però la societat al voltant em fa frenar.
M'agradaria veure'l
i tornar-lo a besar,
ell compte les hores
jo descompto els instants.
Però i si no es real,
en el fons tots sabem
que els somnis,
un cop despertes se'n van.
Què hacer?
Lo he besado,
le he mirado,
y no he podido evitar despedirme con un beso,
y me ha quedado un nudo en el estómago.
Porqué no sé, porqué me encanta
pero hay tantas cosas, su juventud,
mis miedos, el no querer hacerle daño.
Seguramente el no querer dejarlo todo,
el no saber si mi camino seguirá una linea recta
y ahora las dudas en mi cabeza,
qué hacer, qué no hacer...
le he mirado,
y no he podido evitar despedirme con un beso,
y me ha quedado un nudo en el estómago.
Porqué no sé, porqué me encanta
pero hay tantas cosas, su juventud,
mis miedos, el no querer hacerle daño.
Seguramente el no querer dejarlo todo,
el no saber si mi camino seguirá una linea recta
y ahora las dudas en mi cabeza,
qué hacer, qué no hacer...
El perquè de tot Plegat
NO és que no m’importi,
no és que no m’impliqui,
jo si hi ha problemes, hi seré,
si s’ha d’acabar quelcom, ho faré,
si hem de correr al igual que si hem de riure o de plorar,
jo sempre hi seré.
Però no he triat treballar en una fàbrica,
no he triat anar a contrarellotge
i mirar els segons per entrar, per plegar o per dinar,
la vida per mi no son segons ni minuts,
si no feina per fer i persones per atendre,
si tot rutlla i sé que estic tranquil·la,
sempre amb el mòbil a la mà,
doncs si se’m va el temps,
o si algú arriba tard,
no li diré au revoir, s’ha acabat, la meva hora de dinar.
no és que no m’impliqui,
jo si hi ha problemes, hi seré,
si s’ha d’acabar quelcom, ho faré,
si hem de correr al igual que si hem de riure o de plorar,
jo sempre hi seré.
Però no he triat treballar en una fàbrica,
no he triat anar a contrarellotge
i mirar els segons per entrar, per plegar o per dinar,
la vida per mi no son segons ni minuts,
si no feina per fer i persones per atendre,
si tot rutlla i sé que estic tranquil·la,
sempre amb el mòbil a la mà,
doncs si se’m va el temps,
o si algú arriba tard,
no li diré au revoir, s’ha acabat, la meva hora de dinar.
L'oblid
El fum s'esvaeix ràpidament,
i no deixa més rastre que l'olor,
una olor que tampoc perdura en el temps,
ja que altres de noves es col·loquen al seu lloc.
I passen els dies: sol, lluna
i així successivament,
minuts i segons sense descans
les hores van marcant.
Però no hi ha preocupació,
tan sols curiositat,
què farà?, com estarà?,
segur que anar tirant,
sense glòria ni penúria,
sense pensar en més enllà,
conformant-se dins de la inconformitat.
i no deixa més rastre que l'olor,
una olor que tampoc perdura en el temps,
ja que altres de noves es col·loquen al seu lloc.
I passen els dies: sol, lluna
i així successivament,
minuts i segons sense descans
les hores van marcant.
Però no hi ha preocupació,
tan sols curiositat,
què farà?, com estarà?,
segur que anar tirant,
sense glòria ni penúria,
sense pensar en més enllà,
conformant-se dins de la inconformitat.
Llum
Un amor, un cel,
quan la veus pel carrer,
deixa a cada pas alegria, bellesa i serenitat.
Camina amb elegància
i regala somriures a tots aquells que la sol·liciten,
tot ho transmet amb la seva mirada,
no pot guardar-se secrets
si realment la coneixes.
En el fons es transparent
però s’ha de descobrir com mantenir-la polida
per tal de veure el que ella et vol transmetre i no veure-la enterbolida.
Requereix del sol,
del vent i la llibertat,
per trobar-se a sí mateixa.
No pots oprimir-la,
ni provar de lligar-la a cap cadira,
deixar-la volar és el millor per ella
i és un regal pels del seu voltant.
quan la veus pel carrer,
deixa a cada pas alegria, bellesa i serenitat.
Camina amb elegància
i regala somriures a tots aquells que la sol·liciten,
tot ho transmet amb la seva mirada,
no pot guardar-se secrets
si realment la coneixes.
En el fons es transparent
però s’ha de descobrir com mantenir-la polida
per tal de veure el que ella et vol transmetre i no veure-la enterbolida.
Requereix del sol,
del vent i la llibertat,
per trobar-se a sí mateixa.
No pots oprimir-la,
ni provar de lligar-la a cap cadira,
deixar-la volar és el millor per ella
i és un regal pels del seu voltant.
Ser cega
M’hagués agradat ser cega,
si hagués pogut transformar-me en objecte,
no hagués dubtat de convertir-me en pedra.
Per tal de no sentir,
m’hagués tret l’ànima,
però el panorama m’esperava,
la realitat no volguda va aparèixer davant meu.
Amb les miques del meu cor
sostingudes amb les dues mans,
per tal de no perdran cap bocí
i poder recomposar-lo més tard.
Vaig somriure, un somriure
que amagava les llàgrimes,
però per davant de tot
cercava l’objectiu de que tothom
veiés una realitat fictícia.
La bellesa exterior,
va complir el seu efecte,
deslumbrant impedia que la multitud,
s’adonés que dins la tristesa
era el sentiment present.
Els motius molts i variats,
veure com els amics se’n van,
adonar-se’n de que has de tornar emprendre el vol
i veure algú estimat en mans del passat.
Amics que s’allunyen per enfermetats,
companys que s’enamoren i se’n van,
organitzacions amb menys membres a cada instant
i un cor intentant recuperar tot allò que tenia abans.
si hagués pogut transformar-me en objecte,
no hagués dubtat de convertir-me en pedra.
Per tal de no sentir,
m’hagués tret l’ànima,
però el panorama m’esperava,
la realitat no volguda va aparèixer davant meu.
Amb les miques del meu cor
sostingudes amb les dues mans,
per tal de no perdran cap bocí
i poder recomposar-lo més tard.
Vaig somriure, un somriure
que amagava les llàgrimes,
però per davant de tot
cercava l’objectiu de que tothom
veiés una realitat fictícia.
La bellesa exterior,
va complir el seu efecte,
deslumbrant impedia que la multitud,
s’adonés que dins la tristesa
era el sentiment present.
Els motius molts i variats,
veure com els amics se’n van,
adonar-se’n de que has de tornar emprendre el vol
i veure algú estimat en mans del passat.
Amics que s’allunyen per enfermetats,
companys que s’enamoren i se’n van,
organitzacions amb menys membres a cada instant
i un cor intentant recuperar tot allò que tenia abans.
Si et volgués veure
Si et volgués veure,
fugiries de nou,
però quan em vols trobar,
jo sempre hi soc.
I si avui et vull,
si em ve de gust compartir amb tu,
i per no saber demanar
em quedo a casa pensant.
El que provo descobrir
és el perquè de tot plegat,
perquè gaudeixo al teu costat
i les raons que em fan dubtar d’aquesta realitat.
I tu en silenci,
reapareixent en el moment més inesperat,
esperant un somriure
fugiries de nou,
però quan em vols trobar,
jo sempre hi soc.
I si avui et vull,
si em ve de gust compartir amb tu,
i per no saber demanar
em quedo a casa pensant.
El que provo descobrir
és el perquè de tot plegat,
perquè gaudeixo al teu costat
i les raons que em fan dubtar d’aquesta realitat.
I tu en silenci,
reapareixent en el moment més inesperat,
esperant un somriure
La seva prudència s’extralimitava
Des del primer instant,
em vas transmetre tranquil·litat,
irradiaves Pau i Serenor,
més tard va sorgir la teva picardia
i amb ella la nostre complicitat.
Sí, des del primer instant...
et coneixia, sabia per on et podia portar,
sabia que podia jugar
amb tendresa amb dolçor.
Jocs perillosos, jocs intrigants,
jocs que enganxen
i més a la primavera que no sap frenar
Hi avia una vegada una nena dolça a la que tothom anomenava Primavera, era una nena somrient que irradiava felicitat i tendresa, volia que tothom fos feliç i intentava per tots els mitjans que les persones del seu voltant es sentissin còmodes. S’adaptava tan bé a totes les situacions que ningú podia saber què era el que ella realment volia, què li agradava, què li amoïnava i què li mancava.
em vas transmetre tranquil·litat,
irradiaves Pau i Serenor,
més tard va sorgir la teva picardia
i amb ella la nostre complicitat.
Sí, des del primer instant...
et coneixia, sabia per on et podia portar,
sabia que podia jugar
amb tendresa amb dolçor.
Jocs perillosos, jocs intrigants,
jocs que enganxen
i més a la primavera que no sap frenar
Hi avia una vegada una nena dolça a la que tothom anomenava Primavera, era una nena somrient que irradiava felicitat i tendresa, volia que tothom fos feliç i intentava per tots els mitjans que les persones del seu voltant es sentissin còmodes. S’adaptava tan bé a totes les situacions que ningú podia saber què era el que ella realment volia, què li agradava, què li amoïnava i què li mancava.
Riure de les nostres incongruències
Riure de les nostres incongruències,
fer bogeries sense sentit,
perquè algú que ens podria aportar sentiment,
s’allunya conscientment.
T’arrisques i proves de cercar,
amb l’alcohol a les venes,
un amor passatger,
un sustent somrient,
sense preguntes,
sense conèixer.
I parles amb algú,
perquè somrigui amb tu,
per no perdre la complicitat,
i et diu el que no pensa,
simplement pel fet de mantenir,
de nou, conservar,
no sap què,
perquè mai ha volgut res,
però necessitem ser possessius
i fer sortir dels nostres llavis,
sentiments i paraules efímeres
com la vida mateixa.
Continuem amb els sons,
composats per lletres,
que tenen molt de sentit,
però sense fets
no es sustenten
i es contradiuen.
I jo de nou retornant a la realitat,
i rellegeixo aquell missatge,
i somric pensant, sort!
que sempre he sabut d’altres amors,
sort que vaig alliberar-me
llàstima que el més comú,
serà veurem en braços d’un altre.
fer bogeries sense sentit,
perquè algú que ens podria aportar sentiment,
s’allunya conscientment.
T’arrisques i proves de cercar,
amb l’alcohol a les venes,
un amor passatger,
un sustent somrient,
sense preguntes,
sense conèixer.
I parles amb algú,
perquè somrigui amb tu,
per no perdre la complicitat,
i et diu el que no pensa,
simplement pel fet de mantenir,
de nou, conservar,
no sap què,
perquè mai ha volgut res,
però necessitem ser possessius
i fer sortir dels nostres llavis,
sentiments i paraules efímeres
com la vida mateixa.
Continuem amb els sons,
composats per lletres,
que tenen molt de sentit,
però sense fets
no es sustenten
i es contradiuen.
I jo de nou retornant a la realitat,
i rellegeixo aquell missatge,
i somric pensant, sort!
que sempre he sabut d’altres amors,
sort que vaig alliberar-me
llàstima que el més comú,
serà veurem en braços d’un altre.
NADAL
Els darrers dies de l’advent s’apropen, quants de nosaltres ha obert les finestres del seu calendari, jorn rera jorn per preparar-se per la vinguda del Nadal?, somric mentre escric aquestes paraules perquè sé clarament la resposta ;)Així que he decidit tornar a les tradicions i escriure per Nadal, però com que això de fer arribar les felicitacions amb un sobre i un segell surt del pressupost anual i les adreces postal no sé on han quedat apuntades, faig servir aquest mitjà de comunicació que em dona de menjar i em manté comunicada amb molts de vosaltres.
Per aquells que ens hem perdut la pista,
per els incondicionals,
pels amants de la muntanya,
pels nocturns,
pels matiners,
pels somniador,
pels utòpics,
per les estacions de l’any,
pels mars,
pels ingredients d’1 plat saborós,
per tots vosaltres els meus millors desitjos en aquests dies de Nadal i perquè de nou puguem gaudir d’una entrada d’any plena de projectes i bons propòsits.
AR
Aquella noia que sempre somriu,
què mai s’oblida dels demés,
donant moments molt emotius,
amb el cor sempre present.
Multifacètica al 100%,
canta i toca la guitarra,
incorpora la seva veu amb d’altre gent,
i balla esbojarrada quan hi ha bon ambient.
Tot i no voler donar la nota,
tothom la coneix,
perquè quan ella passa,
un aura somrient deix.
Si no la coneixeu encara,
no dubteu a passar rera seu,
que segur que us cerca amb la mirada,
per saludar-vos a viva veu.
què mai s’oblida dels demés,
donant moments molt emotius,
amb el cor sempre present.
Multifacètica al 100%,
canta i toca la guitarra,
incorpora la seva veu amb d’altre gent,
i balla esbojarrada quan hi ha bon ambient.
Tot i no voler donar la nota,
tothom la coneix,
perquè quan ella passa,
un aura somrient deix.
Si no la coneixeu encara,
no dubteu a passar rera seu,
que segur que us cerca amb la mirada,
per saludar-vos a viva veu.
CRIDAR
Una necessitat vanal de cridar,
des de fa moltes llunes,
el cos em demana
tornar-se animal irracional.
I la meva ment sap que és cert,
que en part és bo,
ja que desprès radiarà felicitat
i relaxació corporal.
Tot cercant, trobes la víctima ideal,
no cauràs atrapat,
tan sols cerques un desofec
una alliberació terrenal.
Pensaments, paraules i sentiments,
son això crits i moviments?
sense implicacions
sense lligams?
De nou m’he tornat equivocar.
des de fa moltes llunes,
el cos em demana
tornar-se animal irracional.
I la meva ment sap que és cert,
que en part és bo,
ja que desprès radiarà felicitat
i relaxació corporal.
Tot cercant, trobes la víctima ideal,
no cauràs atrapat,
tan sols cerques un desofec
una alliberació terrenal.
Pensaments, paraules i sentiments,
son això crits i moviments?
sense implicacions
sense lligams?
De nou m’he tornat equivocar.
Panorama: Amors no correspostos.
Una amistat enamorada
persona perfecta
als ulls de la societat
sense cap reacció ni atracció
més enllà de la germandat.
Una persona amb química,
bona conversa
però en un món liat,
ple de relacions del passat
que no el volen deixar volar cap endavant.
Un nen,
inconscient i boig,
sense objectius clars,
amb qui riure i fer bogeries,
però sense mirar més enllà.
L’amor! centrat i responsable,
conté: amistat i atracció.
Però cerca la dona ideal,
una princesa d’alt d’un cavall.
persona perfecta
als ulls de la societat
sense cap reacció ni atracció
més enllà de la germandat.
Una persona amb química,
bona conversa
però en un món liat,
ple de relacions del passat
que no el volen deixar volar cap endavant.
Un nen,
inconscient i boig,
sense objectius clars,
amb qui riure i fer bogeries,
però sense mirar més enllà.
L’amor! centrat i responsable,
conté: amistat i atracció.
Però cerca la dona ideal,
una princesa d’alt d’un cavall.
Admiradora
M'he trobat una admiradora,
no meva,
sinó teva.
És sensual i atrevida,
li agrada jugar amb foc
però a cremar-se no hi arriba.
La seva veu pot semblar dolça,
es plena de sentiments variables
però amb identitat oculta
crea dubtes i sospites.
Segons qui, diria que és boja,
altres sabrien que és múltiple,
perquè una persona sola,
no pot ser tan juganera i variable.
Primavera sentimental,
estiu impulsiu,
tardor esplendorós
que actuen dins del fred de l'hivern
cercant amor per allà on van.
no meva,
sinó teva.
És sensual i atrevida,
li agrada jugar amb foc
però a cremar-se no hi arriba.
La seva veu pot semblar dolça,
es plena de sentiments variables
però amb identitat oculta
crea dubtes i sospites.
Segons qui, diria que és boja,
altres sabrien que és múltiple,
perquè una persona sola,
no pot ser tan juganera i variable.
Primavera sentimental,
estiu impulsiu,
tardor esplendorós
que actuen dins del fred de l'hivern
cercant amor per allà on van.
Nota pel Mallorquí
Una flor,
que pot portar confusió
o que ajuda a la decisió.
El seu habitat natural,
es prop de l'aigua,
no en necessita gaire,
i és per això que li agrada viure,
al rec.
Quan mira cap per vall,
veu la sal de la vida,
dins del seu recipient habitual,
indret on formigues cosmopolites,
van a omplir el seu pap.
Què més saber d'ella,
potser que no li agrada guanyar curses,
però el seu habitatge,
serà el darrer del segon,
per no perdre mai pistonada.
que pot portar confusió
o que ajuda a la decisió.
El seu habitat natural,
es prop de l'aigua,
no en necessita gaire,
i és per això que li agrada viure,
al rec.
Quan mira cap per vall,
veu la sal de la vida,
dins del seu recipient habitual,
indret on formigues cosmopolites,
van a omplir el seu pap.
Què més saber d'ella,
potser que no li agrada guanyar curses,
però el seu habitatge,
serà el darrer del segon,
per no perdre mai pistonada.
Desconnectar,
Un persona que respon d’immediat,
amb qui pots comptar,
què no deixa agulla sense embastar,
ni fil sense tallar.
Se l’acusa, injustament,
de voler desconnectar,
fins hi tot s’ho arriba a plantejar:
m’he desconnectat?
I desperta, trasbalsada,
pensant: un ja ens veurem,
implica desconnectar?
No! no son les meves paraules,
son els teus fets,
les paraules se les emporta el vent,
però els meus fets son reals
i els teus inexistents.
I no tornaré a caure,
i no tornaré a pensar que he sigut jo,
ara sí, ara ho seré i no serà unplugged,
serà apagar els fusibles,
deixar l’electricitat enrera
per tornar a la llum de l’espelma.
amb qui pots comptar,
què no deixa agulla sense embastar,
ni fil sense tallar.
Se l’acusa, injustament,
de voler desconnectar,
fins hi tot s’ho arriba a plantejar:
m’he desconnectat?
I desperta, trasbalsada,
pensant: un ja ens veurem,
implica desconnectar?
No! no son les meves paraules,
son els teus fets,
les paraules se les emporta el vent,
però els meus fets son reals
i els teus inexistents.
I no tornaré a caure,
i no tornaré a pensar que he sigut jo,
ara sí, ara ho seré i no serà unplugged,
serà apagar els fusibles,
deixar l’electricitat enrera
per tornar a la llum de l’espelma.
El silenci obligat
Personatge insegur,
que li agrada tenir temes pendents,
persona que prova d’enganxar
i quan enganxa se’n va.
Il·lògica humana,
de voler anar endavant i
retrocedir cap per avall.
Només ganes de viure i riure,
sense plors i amb carícies,
només voler la part bona de la fruita,
sense dubtes ni preguntes.
Amb la senzillesa,
del silenci,
les no paraules marquen la distància,
necessària per eixugar les llàgrimes
que es van transformant en gel,
fredor del cor i l’ànima,
que es desglaçarà amb l’arribada de la primavera.
que li agrada tenir temes pendents,
persona que prova d’enganxar
i quan enganxa se’n va.
Il·lògica humana,
de voler anar endavant i
retrocedir cap per avall.
Només ganes de viure i riure,
sense plors i amb carícies,
només voler la part bona de la fruita,
sense dubtes ni preguntes.
Amb la senzillesa,
del silenci,
les no paraules marquen la distància,
necessària per eixugar les llàgrimes
que es van transformant en gel,
fredor del cor i l’ànima,
que es desglaçarà amb l’arribada de la primavera.
Estar envoltats de gent
Estar envoltat de gent
i no poder besar-te.
La societat present
no pot donar-se’n compte.
Un neguit,
volent i no podent,
un sentiment reprimit,
una tristesa de no poder
actuar amb el paper més natural.
N’hi ha que mai descobriràs,
què tenen amagat,
saben disimular
i fins hi tot en gaudiran.
Però a mi els crits ofegats,
les carícies no emeses,
els petons reservats
no m’agraden en societat.
Serà per això que et vull reservar?
i no poder besar-te.
La societat present
no pot donar-se’n compte.
Un neguit,
volent i no podent,
un sentiment reprimit,
una tristesa de no poder
actuar amb el paper més natural.
N’hi ha que mai descobriràs,
què tenen amagat,
saben disimular
i fins hi tot en gaudiran.
Però a mi els crits ofegats,
les carícies no emeses,
els petons reservats
no m’agraden en societat.
Serà per això que et vull reservar?
Baixant a les palpentes
Baixant a les palpentes,
graó a graó cercant la llum,
aquells passos lents però segurs,
dubtant si en qualsevol moment cauràs.
Cerques entre les pertinences,
aquell encenedor que et permetrà orientar-te
abans d'arribar al món real,
però no hi és.
Decideixes continuar sense cap ajuda,
anar fent amb l'ai al cor,
graó a graó cercant la sortida,
finalment trobes el carrers molls,
buits esperant-te per allunyar-te dels somnis.
graó a graó cercant la llum,
aquells passos lents però segurs,
dubtant si en qualsevol moment cauràs.
Cerques entre les pertinences,
aquell encenedor que et permetrà orientar-te
abans d'arribar al món real,
però no hi és.
Decideixes continuar sense cap ajuda,
anar fent amb l'ai al cor,
graó a graó cercant la sortida,
finalment trobes el carrers molls,
buits esperant-te per allunyar-te dels somnis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)