Superes el mal de cap,
i de cop i volta com una flor en primavera,
tornes a brollar i tothom gaudeix
del teu esplendor, del teu somriure.
I ningú no sap, ni s’imagina
Què pot haver passat,
Com pot haver estat.
Però es senten contents de poder viure
compartint la teva alegria.
Les causes, se’ns escapen,
els motius els suposem nobles
perquè el refloriment d’una persona a la que estimes
sempre t’omple de goig i un poc de bogeria.
Així que gaudim sense límit,
del teu somriure,
i esperem que duri
tant com voldríem.
