El perquè de tot Plegat

NO és que no m’importi,
no és que no m’impliqui,
jo si hi ha problemes, hi seré,
si s’ha d’acabar quelcom, ho faré,
si hem de correr al igual que si hem de riure o de plorar,
jo sempre hi seré.

Però no he triat treballar en una fàbrica,
no he triat anar a contrarellotge
i mirar els segons per entrar, per plegar o per dinar,
la vida per mi no son segons ni minuts,
si no feina per fer i persones per atendre,
si tot rutlla i sé que estic tranquil·la,
sempre amb el mòbil a la mà,
doncs si se’m va el temps,
o si algú arriba tard,
no li diré au revoir, s’ha acabat, la meva hora de dinar.

L'oblid

El fum s'esvaeix ràpidament,
i no deixa més rastre que l'olor,
una olor que tampoc perdura en el temps,
ja que altres de noves es col·loquen al seu lloc.

I passen els dies: sol, lluna
i així successivament,
minuts i segons sense descans
les hores van marcant.

Però no hi ha preocupació,
tan sols curiositat,
què farà?, com estarà?,
segur que anar tirant,
sense glòria ni penúria,
sense pensar en més enllà,
conformant-se dins de la inconformitat.