Una illa radiant de festivitat

Una illa radiant de festivitat,
la gent somriu perquè és feliç o perquè en aquells moment vol ser-ho.
Un parell de desconeguts contemplen el paisatge social,
cerquen entre material de carn i ossos quelcom que faci vibrar al company.

Passen les hores, apareix la música
i per uns instants sembla que la cerca ha finalitzat,
potser l’evidència de que ja havien trobat el que cercaven
començava a fer-se latent.

Finalitzat el jorn,
prengueren un vehicle que els portés a refugi,
la llum del sol en tota la seva esplendor,
il·luminava les mirades.

El perquè del trencament d’aquell moment,
no l’arribarem mai a conèixer.
Aquella inseguretat, aquells dubtes,
potser aquell amor cap allò conegut que se li havia escapat de les mans.

Incògnites que porta la vida,
que envolten a les persones
i que tot sovint ni un mateix coneix les raons
per les quals ha arribat allà on és.

Sol•licitud de carinyo

Fa dies que el meu llit es buit,
els meus llavis no besen altres llavis,
les meves mans no toquen un altre pell
i ningú m’abraça amb sentiment.

Avui sol·licito carinyo,
ja sigui fugaç però intens,
sense esperar un demà
volent només un instant.

Potser és egoisme,
segurament és necessitat.
Tot i que, pot ser,
un impuls d’un sol instant
que en breu se’n va.