Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps, un grup de petites fades. Eren
alegres i rialleres, els encantaven que les admiressin i feien tot el possible per
agradar. Els astres els havien donat el do de la bellesa i l'encís que l'utilitzaven
sempre amb saviesa per no ferir i per poder fer florir elements preciosos al seu
pas.
Totes van créixer plegades, en un entorn femení on els pocs referents
masculins eren espirituals i familiars. Això els hi donava un aire dolç,
caminaven de puntetes, la seva veu era melòdica i els seus gestos suaus. Si
haguessin viscut al Japó haurien sigut gueishas, educades en la dansa, les
reflexions, la cultura i les labors. Van passar la infància i l'adolescència dins
d'un castell, protegides de les impureses de l'exterior. Eren felices, de tant en
tant, es transformaven en nimfes que vivien dins dels arbres, o eren acròbates
que aconseguien estirar el seu cos més enllà de lo imaginable. Evidentment, a
vegades, eren una mica entremaliades però amb una caiguda d'ulls i un
somriure aconseguien transformar un castig en un petit consell sobre la vida.
Però un dia, van créixer i els senyors del castell van decidir que havien de sortir
a enfrontar-se amb la vida, a fora els esperaven dubtes, problemes i
grans mentides. Elles estaven preparades per enlluernar però no sabien ben bé
com els afectaria el que els esperava més enllà de les portes del castell.
I així com de petites van ser felices, de grans van passar molts entrebancs,
donaven flors i a vegades no els tornaven cap agraïment, repartien somriures i
rebien plors. Eren fortes però els hi costava entendre el mon. La vida les va fer
dispersar i anar a entregar l'alegria i l'encís per països i mons ben diferents. Al
llarg dels anys, es van retrobar i es van explicar com havien aconseguit
recuperar aquella felicitat de la infantessa:
Abundia assessorava als mes pobres a allargar els seus pocs diners, per tal de
que els hi arribessin a cobrir les despeses necessàries.
Hathor treballava en empreses per dinamitzar els seus empleats i que
siguessin feliços en el seu entorn laboral.
Zao elaborava dolços d'ensomni per fer somriure a tots els infants i grans que
els rebien, eren obres d'art tant per la vista com pel paladar.
Laskmi ajudava a les dones a conservar la bellesa interior que tanta força li
havia donat de petita, va ser mare d'una preciosa nena i les dues van unir les
forces per mostrar al mon que amb bellesa s'aconsegueixen èxits
immesurables.
Hestia creava cases perquè tothom visques en harmonia s'havia endinsat en la
cultura xinesa del feng shui per fer entorns acollidors i harmònics pels seus
habitants.
Mikuru organitzava viatges a indrets on la bellesa predominava i tots els
viatgers gaudien d'uns dies especials que els feien somriure fins que podien
tornar a marxar.
La darrera, Hathor, repartia alegria per allà on trepitjava, intentava que tothom
en revés una mica perquè sabia que allò la feia més forta.
I amb aquesta trobada van adonar-se que la felicitat de la infància els hi
retornava cada cop que veien a les persones del seu voltant somriure i que tot i
que la vida no havia estat fàcil, per cap d'elles, sabien que seguirien cercant
l'alegria. Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s’acabat.
