Itziar

La bellesa, la força, l’empenta,
ja sabem tantíssimes coses de tu,
però mai ens cansarem de dir-ho
ets el nostre exemple a seguir.

No trobarem resposta al perquè,
ens negarem a deixar-te marxar del nostre costat,
perquè et necessitem,
necessitem la teva compressió,
el teu acolliment,
els teus projectes,
els teus somriures
i sobretot les teves ganes de viure.

Se’m fa difícil pensar que no respondràs al telèfon,
o aquest mail que t’envio,
però jo sé que sempre estaràs amb nosaltres
i que has estat amb nosaltres per demostrar-nos el valor de la vida
i la capacitat de lluita que podem arribar a tenir.

Per suposat, no m’acomiado,
és fins aviat, fins la propera
i dir-te gràcies per tot el que m’has donat.

18-09-2006

Viatge al més enllà

Marxes de viatge,
sense que ningú sàpiga
on vas.
Ben lleugera d’equipatge,
fins i tot t’has deixat,
el nas.

I les persones es pregunten,
com serà i què veuràs,
en aquest destí que tots
coneixerem més d’hora o
més tard.

Se’ns fa estrany
que no ens expliquis
tots els detalls
que no truquis
que no escriguis
i volem pensar
que no tens temps.

Mentre fora des d’aquí,
revivim moments que hem compartit,
des de la universitat,
fins al més enllà.

M'han dit que no vens

És curiós com va la vida,
no sabem ben bé que ens depara,
ni perquè ara trobem quelcom amb qui compartir,
i de cop i volta el temps se l’emporta.

Distancies fàcilment marcades per algú
que necessita el seu espai,
quelcom li crida dins del cap d’allunyar-se
però sempre hi han instants
on la ment traïciona i et faria trencar per un camí
un indret que saps que no et porta enlloc
però que t’omple de curiositat,
un camí que saps que no acabaràs
però que vols investigar.

I et vaig veure,
sabia que potser et veuria
i sí, m’hagués encantat parlar més amb tu,
si tu no haguessis pres aquesta decisió de distància,
que molt de tant en tant trenques amb algun missatge.

I ara em diuen que no vens,
en part és lícit, és lògic,
en part no vull perquè jo he pres un camí,
un destí que potser va a bon port o potser no.
I barrejar-ho tot serà complicat,
perquè que sempre em quedaré embalidada
amb la teva mirada i les teves paraules.