Punxades al meu costat esquerra,
no em deixes dormir,
al despertar,
el meu cap, no em segueix,
si no què es perd,
s’enganxa al matalàs
i per fer-lo desvetllar
un gran dolor he de superar.
Durant el jorn, el coll protegit,
per tal de no sentir que perdo el cap,
però el perdo no en sentit figurat,
si no de veritat.
La sensació, d’espatlla, cervicals,
cridant tot el dia: tenim mal!
és quelcom estrany que no et permet,
continuar el dia endavant.
I vols desempallegar-te però no pots,
tens la sensació què de cop hi volta,
t’alliberaràs i tot tornarà a la normalitat,
sense sentir que en el teu cos prima quelcom,
si no què funciona com un tot.
