De terres llunyanes hi ha un proverb,
allà a la terra del sol naixent.
Una terra endreçada i polida,
amb uns habitants distants i atents.
És d’allà on prové,
una dita que em va fer veure una realitat,
Desprès d’un llarg viatge,
Per celebrar el nostre etern enllaç,
Vam descobrir la nostre historia
escrita de fa temps.
El conill viu a la lluna,
allà el va portar un Déu
com a premi per llançar-se al foc ardent,
per no deixar morir de gana a la gent.
Un gest preciós,
un vincle omnipresent,
i jo que de cal Conill provinc,
només havia de trobar la Lluna,
per tal de descobrir
la meva llar, el meu destí.
