Una de les meves no virtuts,
és la paciència,
no sé si per mimada i consentida,
les coses q em fan esperar
em semblen una eternitat.
I tot i fer milers de coses,
anant amunt i avall,
corrents, saltant,
rient i brincant,
estic pendent, neguitosa
de que arribi allò esperat.
Els dies es fan llargs,
els minuts un llegat,
la feina feixuga i cansada,
perquè els dies sense tu,
semblen no acabar.
Tu m’animes,
arribaré aviat,
un aviat que sé que arribarà,
però que encara
no puc palpar.
