Per l’avia de San Feliu

Fa jorns que no escric,
i avui he rebut una noticia trista,
trista perquè has perdut
un esser del qual provens.

Una avia,
la mare d’un progenitor,
persona sense la qual
no hagués pogut coincidir
amb algú tan especial
en temps i espai.

Desconec quins trets teniu en comú,
desconec quins gens han arribat a tu,
però de ben segur més dels que et penses
i menys dels que ella hagués volgut.

Brollem i envellim,
vivim i morim,
però sempre tornarà la primavera,
i sempre hi haurà algú per sentir-la.

Els que ja no hi son,
ens faran viure,
perquè gràcies a ells,
tenim vida per gaudir-la.

Amigüismo

Muchos pueden oír esta palabra,
todos pueden sonreír al escucharla,
pero sólo aquellos que vayan más allá
sabrán entenderla.

Porqué es un adjetivo,
pero también un nombre
y puede llegar a trasformarse en verbo.

Supera el lenguaje,
traspasa los sentimientos,
es una unión fructificada a lo largo del tiempo,
el encuentro de unas vidas.

La evolución de una amistad.
de ahí el origen de la palabra,
de ahí su simplicidad,
su fortaleza, su complicidad.

Solo las elegidas disfrutaran
su total i desinteresada comprensión
del poder descubrirse
i de saber valorarse porqué es exigente.