Cansada

Tired, stanca, es a dir,
cansadíssima de tal manera
que ja no se com les paraules
sorgeixen del meu cap
i s'enganxen en aquest paper.

La testa en breu "estallarà"
contradiccions que no permeten
aclucar els ulls i que fan
de mi un zombi vivent.

M'agradaria veure-ho tot clar,
anar per allà com marca
quelcun que aporta seguretat
a la pròpia vida sense
aportar la possibilitat de
fer un pas en fals i
tranquil·litzar la meva ànima.

Un dia d'aquests em treuré
el cap i vure com un
animal irracional que
cada dia prova de
sobreviure en una
terra salvatge plena de
sentits i de plaers potenciats
al 200% que no comporten
coseqüècies si no que son
nascuts d'una necessitat.

Em sento petita

Sobre el cel, em sento petita
el meu cos m'ha abandonat.

La meva ment,
tan sols fa que donar voltes,
sobre un tema ja passat.

Els camisn d'una vida
poden ésser infinits
però els d'una pròpia, la meva,
volia que siguessin reduïts.

Fa dies que em manques
però no goso dir res
passa el temps i guanyem
distancia en la vida que no és res.

Avions

Avions que ens porten d'un
lloc a l'altre tan sols
fent l'esforç de seure's
en la cadira i menjar
els aliments envasats
que a tots per igual
han d'agradar.

Tranquil·litat general,
quelcom insospitable si realment
pensem què ens pot passar
en qualsevol
moviment en fals
però per sort s'alça i
torna aterrar sense
interrupcions.

Tranquil·litat

Una plaça amb so d'aigua,
el fum del meu cigarro
que s'allunya de mi
per una brisa estiuenca.

Plaers de la vida com
el tabac i un cafè d'estiu,
aquell que refresca per un
parell de daus
d'aigua congelada.

Els rumors de les converses
de les taules del voltant
el passeig de les persones
que en un dia de descans
caminen sense presa
i somrient.

Un conjunt mirat i
observat des d'una taula,
per una persona sense vincles,
sense responsabilitats
que en aquests moment
se sent tranquil·la.

Una nit d'ensomni

Una nit d’en somni
casi ratllant la bogeria, tot i que,
una ment assenyada controla,
cadacu’n dels moviments.

En l’aire hi havien guspires,
la novetat, lo desconegut,
em feia obrir els ulls,
per tal de no perdrem detall.

Tu cada cop més confiat,
caminant sense pausa
però sense presa,
molt tranquil·lament.

Jo anava cedint fins
que la raó retornava a mi
i et feia recular uns passos.

Ni tan sols 24 hores després
el somni s’havia tergiversat,
tu venies a trobar-me
però jo havia fugit
dins les mans del passat
per adintrar-me, sense raó,
sense sentit i
amb total bogeria

L'angoixa de l'esperit

L’angoixa de l’esperit
s’inserta dins el cos i
crea una sensació de buidor
d’haver perdut el do d’èsser.

Buscant un camí, una llum
que ajudi a oblidar,
a negar una realitat viscuda.

Manca el sentit,
animal racional que perd
la seva capcitat més preciada
per culpa de l’impuls.

Un dolor sentit difícil
d’evitar i imposible de negar
que no marxarà.

Faré malvé una vida amb la
senzillesa amb que es trenca
un plat, ràpid i estrident.

La foscor més densa per
una ànima tormentada
que no té perdó.

Lluny de mi, fuig
rebutja el succés i
nega els fets per
sobreviure.