L’angoixa de l’esperit
s’inserta dins el cos i
crea una sensació de buidor
d’haver perdut el do d’èsser.
Buscant un camí, una llum
que ajudi a oblidar,
a negar una realitat viscuda.
Manca el sentit,
animal racional que perd
la seva capcitat més preciada
per culpa de l’impuls.
Un dolor sentit difícil
d’evitar i imposible de negar
que no marxarà.
Faré malvé una vida amb la
senzillesa amb que es trenca
un plat, ràpid i estrident.
La foscor més densa per
una ànima tormentada
que no té perdó.
Lluny de mi, fuig
rebutja el succés i
nega els fets per
sobreviure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada