Una nit d’en somni
casi ratllant la bogeria, tot i que,
una ment assenyada controla,
cadacu’n dels moviments.
En l’aire hi havien guspires,
la novetat, lo desconegut,
em feia obrir els ulls,
per tal de no perdrem detall.
Tu cada cop més confiat,
caminant sense pausa
però sense presa,
molt tranquil·lament.
Jo anava cedint fins
que la raó retornava a mi
i et feia recular uns passos.
Ni tan sols 24 hores després
el somni s’havia tergiversat,
tu venies a trobar-me
però jo havia fugit
dins les mans del passat
per adintrar-me, sense raó,
sense sentit i
amb total bogeria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada