Superes el mal de cap,
i de cop i volta com una flor en primavera,
tornes a brollar i tothom gaudeix
del teu esplendor, del teu somriure.
I ningú no sap, ni s’imagina
Què pot haver passat,
Com pot haver estat.
Però es senten contents de poder viure
compartint la teva alegria.
Les causes, se’ns escapen,
els motius els suposem nobles
perquè el refloriment d’una persona a la que estimes
sempre t’omple de goig i un poc de bogeria.
Així que gaudim sense límit,
del teu somriure,
i esperem que duri
tant com voldríem.
ELS MEUS SUPERHEROIS
Vull sentir vibrar l’escenari
vull llegir una novel·la i escoltar un disc,
i saber que al mateix instant
les vibracions d’ambdós creadors
es fusionaran
i m’aportaran energia i tranquil·litat
somriures i llàgrimes
ritme i serenor.
Un munt de sensacions indescriptibles
perquè els creadors no son persones, tal qual,
son superherois en un món igual
perquè donen una nota de color,
un to de pensament
i unes idees blau cel.
vull llegir una novel·la i escoltar un disc,
i saber que al mateix instant
les vibracions d’ambdós creadors
es fusionaran
i m’aportaran energia i tranquil·litat
somriures i llàgrimes
ritme i serenor.
Un munt de sensacions indescriptibles
perquè els creadors no son persones, tal qual,
son superherois en un món igual
perquè donen una nota de color,
un to de pensament
i unes idees blau cel.
EMMALALTIT
M’has emmalaltit,
el sentiment d’angoixa m’envaeix,
només pensar que m’he d’allunyar de tu,
encara que sigui un instant.
L’estomac s’encongeix,
els nervis a flor de pell
i sabent que aviat et veuré vull cridar als quatre vents,
vull veure’t immediatament.
I no sé, ets pitjor que una droga,
soc molt més depenent
perquè vull ràpidament,
sentir aquell descans que tinc al veure’t
i al jeure entre els teus braços.
No sé amor,
és tan bonic estar amb tu,
que no percebo el perquè ens hem de separar
i allunyar, sabent que tenint-te a prop
seré feliç.
el sentiment d’angoixa m’envaeix,
només pensar que m’he d’allunyar de tu,
encara que sigui un instant.
L’estomac s’encongeix,
els nervis a flor de pell
i sabent que aviat et veuré vull cridar als quatre vents,
vull veure’t immediatament.
I no sé, ets pitjor que una droga,
soc molt més depenent
perquè vull ràpidament,
sentir aquell descans que tinc al veure’t
i al jeure entre els teus braços.
No sé amor,
és tan bonic estar amb tu,
que no percebo el perquè ens hem de separar
i allunyar, sabent que tenint-te a prop
seré feliç.
Et despullo amb la mirada
Et despullo amb la mirada sento els teus braços a la pell, i sospiro per no poder fer crits sense fi. Espero l'instant, el moment final en el que podré gaudir sense fre, sense bloqueig del teu esser sublim. Exigeixo constància permanent, somnio en l'instant, on el somriure sortirà i soc conscient de que no puc estar sempre al teu costat, agafant la teva mà. Però deixa'm imaginar que em fusiono amb tu que un sospir fa que siguem una sola carn i que naveguem plegats pels cinc oceans.
Les llàgrimes brollen
Les llàgrimes brollen
no pots parar,
no hi ha res més dolorós
que un cor trencat.
El mon s’enfonsa al nostre voltant,
quan de cop i volta,
havent estimat tant,
aquest amor ha marxat.
I cerquem culpables
en aquest cas és clar,
així que no queda més remei,
que provar de tirar endavant.
Voldries tornar,
a aquell moment de seguretat
que tenies abans de que et fessin mal
i no veus com desfer-te’n
perquè les forces manquen
i el cap no para de pensar.
Vols respirar i no pots,
vols cridar i la veu no surt
però siguem conscients,
la tempesta porta la calma,
calma que està a punt d’arribar
i el teu cor sanarà.
no pots parar,
no hi ha res més dolorós
que un cor trencat.
El mon s’enfonsa al nostre voltant,
quan de cop i volta,
havent estimat tant,
aquest amor ha marxat.
I cerquem culpables
en aquest cas és clar,
així que no queda més remei,
que provar de tirar endavant.
Voldries tornar,
a aquell moment de seguretat
que tenies abans de que et fessin mal
i no veus com desfer-te’n
perquè les forces manquen
i el cap no para de pensar.
Vols respirar i no pots,
vols cridar i la veu no surt
però siguem conscients,
la tempesta porta la calma,
calma que està a punt d’arribar
i el teu cor sanarà.
L’espera de l’impacient
Una de les meves no virtuts,
és la paciència,
no sé si per mimada i consentida,
les coses q em fan esperar
em semblen una eternitat.
I tot i fer milers de coses,
anant amunt i avall,
corrents, saltant,
rient i brincant,
estic pendent, neguitosa
de que arribi allò esperat.
Els dies es fan llargs,
els minuts un llegat,
la feina feixuga i cansada,
perquè els dies sense tu,
semblen no acabar.
Tu m’animes,
arribaré aviat,
un aviat que sé que arribarà,
però que encara
no puc palpar.
és la paciència,
no sé si per mimada i consentida,
les coses q em fan esperar
em semblen una eternitat.
I tot i fer milers de coses,
anant amunt i avall,
corrents, saltant,
rient i brincant,
estic pendent, neguitosa
de que arribi allò esperat.
Els dies es fan llargs,
els minuts un llegat,
la feina feixuga i cansada,
perquè els dies sense tu,
semblen no acabar.
Tu m’animes,
arribaré aviat,
un aviat que sé que arribarà,
però que encara
no puc palpar.
El comiat
La Primavera a ses illes,
et prenen i fan viure somnis,
de cop ets princesa,
en un conte de fades,
al paradís de l’aigua.
El plaer al paladar,
les sensacions a flor de pell,
tens ganes de somriure
de xerrar, de descobrir i conèixer
sense profunditzar.
Perquè hi han tants elements,
que no vols que empalaguin,
ni que et trastornin la ment,
només gaudiràs de cada instant.
I veus la joventut a flor de pell,
el desinterès i la generositat,
que brollen al nostre voltant,
tot és tant sorprenent,
que fa que no ens estranyem de res.
Un cop tornes a la normalitat,
pots somriure pensant,
quina sort de poder compartir,
amb una novia com cal,
un cop més nous instants.
et prenen i fan viure somnis,
de cop ets princesa,
en un conte de fades,
al paradís de l’aigua.
El plaer al paladar,
les sensacions a flor de pell,
tens ganes de somriure
de xerrar, de descobrir i conèixer
sense profunditzar.
Perquè hi han tants elements,
que no vols que empalaguin,
ni que et trastornin la ment,
només gaudiràs de cada instant.
I veus la joventut a flor de pell,
el desinterès i la generositat,
que brollen al nostre voltant,
tot és tant sorprenent,
que fa que no ens estranyem de res.
Un cop tornes a la normalitat,
pots somriure pensant,
quina sort de poder compartir,
amb una novia com cal,
un cop més nous instants.
Gelosia Incontrolable
El pitjor la gelosia incontrolable,
las distancia i lo desconegut,
pots veure la persona estimada
abraçada a un amic a una amiga,
però a un desconegut...
la cara canvia, els ulls se’t giren.
I és irracional, ho pensés bé i tan se val
però l’estómac regirat,
el cos encongit,
les cervicals adolorides
et fan sentir estrany i et vas dient
va que no fa mal.
Fent un esforç revises les fotografies,
torna a mirar i segur que no estan tan enganxats
i respires fons,
aguantes l’aire dins del teu cos,
quan arriba la imatge senyalada,
acceleració, pulsacions,
no pots no pots parar
et sembla que embogiràs
així que decideixes frenar i callar.
No diràs res, el silenci és la millor arma
el somriure la millor defensa,
perquè què carai no és més que una imatge.
las distancia i lo desconegut,
pots veure la persona estimada
abraçada a un amic a una amiga,
però a un desconegut...
la cara canvia, els ulls se’t giren.
I és irracional, ho pensés bé i tan se val
però l’estómac regirat,
el cos encongit,
les cervicals adolorides
et fan sentir estrany i et vas dient
va que no fa mal.
Fent un esforç revises les fotografies,
torna a mirar i segur que no estan tan enganxats
i respires fons,
aguantes l’aire dins del teu cos,
quan arriba la imatge senyalada,
acceleració, pulsacions,
no pots no pots parar
et sembla que embogiràs
així que decideixes frenar i callar.
No diràs res, el silenci és la millor arma
el somriure la millor defensa,
perquè què carai no és més que una imatge.
He viscut un final
He viscut un final,
que indica dolor i tristesa,
s’acaba un amor
per començar una nova vida.
Dos persones s’han estimat,
de fet s’estimen
però l’amor s’esvaït
i els cors estan trencats.
Els veus destroçats,
plegats caminen
però una distància
entre ells és la realitat
que volen viure.
I coses precioses han viscut
i la vida els ha portat
ha conviure
fins que els camins
s’han de separar
per tal de no fer-se més mal.
Estan desorientats,
perquè han de començar de nou a caminar,
cap a un nou destí
que no saben a on anirà.
La meva visió exterior,
en part entristida,
només pot fer que enviar-lis
el meu millor somriure,
per afrontar una nova etapa de la vida.
que indica dolor i tristesa,
s’acaba un amor
per començar una nova vida.
Dos persones s’han estimat,
de fet s’estimen
però l’amor s’esvaït
i els cors estan trencats.
Els veus destroçats,
plegats caminen
però una distància
entre ells és la realitat
que volen viure.
I coses precioses han viscut
i la vida els ha portat
ha conviure
fins que els camins
s’han de separar
per tal de no fer-se més mal.
Estan desorientats,
perquè han de començar de nou a caminar,
cap a un nou destí
que no saben a on anirà.
La meva visió exterior,
en part entristida,
només pot fer que enviar-lis
el meu millor somriure,
per afrontar una nova etapa de la vida.
Contra el món
Estàs perduda,
un humor que no és el teu,
t’agradaria saber on vas,
però només fas que voltar.
Proves de xerrar,
però ningú et donarà la solució,
ningú t’aclarirà
i per un moment et sens forta
i el proper segon no saps que estàs fent.
Sembles una adolescent,
tothom té problemes
i ningú t’entén
això sí, pots donar consell.
Donaràs pals de cec,
et pensaràs que la culpa és dels demés
i no voldràs veure
amb perill de l’oblit i el desengany
què fa un mateix.
un humor que no és el teu,
t’agradaria saber on vas,
però només fas que voltar.
Proves de xerrar,
però ningú et donarà la solució,
ningú t’aclarirà
i per un moment et sens forta
i el proper segon no saps que estàs fent.
Sembles una adolescent,
tothom té problemes
i ningú t’entén
això sí, pots donar consell.
Donaràs pals de cec,
et pensaràs que la culpa és dels demés
i no voldràs veure
amb perill de l’oblit i el desengany
què fa un mateix.
Quim
En Quim,
observa i calla,
analitza el seu voltant
sent creatiu i eficaç.
Al darrer moment,
ell mateix trenca
la pròpia tranquil·litat
però no s’atabala
perquè sap que arribarà.
I el món segueix girant
i si te’l trobes,
si el coneixes,
t’infondrà seguretat,
i si tens sort com jo,
et donarà la seva creativitat.
observa i calla,
analitza el seu voltant
sent creatiu i eficaç.
Al darrer moment,
ell mateix trenca
la pròpia tranquil·litat
però no s’atabala
perquè sap que arribarà.
I el món segueix girant
i si te’l trobes,
si el coneixes,
t’infondrà seguretat,
i si tens sort com jo,
et donarà la seva creativitat.
No puc amor
Dona'm força perquè no puc amor,
el cap està a punt d'esclatar i els ulls se'm tanquen,
només voldria dormir
perquè els dies passessin volant,
tancaria els ulls i tornaria a despertar el 7 d'abril
per estar amb tu.
No vull fer res més que veure't
només vull estar amb tu i no puc,
salvam amor
salvam d'aquesta depressió,
és que em sento sense aire,
em sembla que els meus pulmons no poden respirar,
les meves cames no poden caminar
i els meus ulls no volen veure.
I tu lluny agafant forces per anar endavant
i jo te les he deixat totes les meves
perquè ja no me'n queden
Perquè vaig ser forta al marxar
perquè vaig ser forta al veure partir
però ja no tinc ganes de ser forta
tinc ganes de gaudir
sense límit i sense fi.
:******************************************
el cap està a punt d'esclatar i els ulls se'm tanquen,
només voldria dormir
perquè els dies passessin volant,
tancaria els ulls i tornaria a despertar el 7 d'abril
per estar amb tu.
No vull fer res més que veure't
només vull estar amb tu i no puc,
salvam amor
salvam d'aquesta depressió,
és que em sento sense aire,
em sembla que els meus pulmons no poden respirar,
les meves cames no poden caminar
i els meus ulls no volen veure.
I tu lluny agafant forces per anar endavant
i jo te les he deixat totes les meves
perquè ja no me'n queden
Perquè vaig ser forta al marxar
perquè vaig ser forta al veure partir
però ja no tinc ganes de ser forta
tinc ganes de gaudir
sense límit i sense fi.
:******************************************
Al partir
Las personas se van,
parece que se alejan,
algunos por un tiempo indefinido,
muchos por un tiempo establecido.
Sabemos que la distancia
separa, aunque no queramos,
el día a día,
no se comparte,
las dudas, los problemas,
parecen distantes.
Y me entra la melancolía,
porqué se van,
i eso crea un vacío,
una nostalgia
que no puedo evitar.
parece que se alejan,
algunos por un tiempo indefinido,
muchos por un tiempo establecido.
Sabemos que la distancia
separa, aunque no queramos,
el día a día,
no se comparte,
las dudas, los problemas,
parecen distantes.
Y me entra la melancolía,
porqué se van,
i eso crea un vacío,
una nostalgia
que no puedo evitar.
Salten dies
Els dies passen,
i en queden 4,
un número petit
que si no podem compartir,
redueixen el temps
i no el fan volar,
el fan saltar sense viure’l
sense poder-te tenir.
Els ulls tristos,
els llavis no poden somriure,
els sospirs brollen,
les llàgrimes encara no.
I vols que somrigui
i vols que no demani,
que no sospiri, ho provo
provo de sortir de mi.
i en queden 4,
un número petit
que si no podem compartir,
redueixen el temps
i no el fan volar,
el fan saltar sense viure’l
sense poder-te tenir.
Els ulls tristos,
els llavis no poden somriure,
els sospirs brollen,
les llàgrimes encara no.
I vols que somrigui
i vols que no demani,
que no sospiri, ho provo
provo de sortir de mi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)