M’has emmalaltit,
el sentiment d’angoixa m’envaeix,
només pensar que m’he d’allunyar de tu,
encara que sigui un instant.
L’estomac s’encongeix,
els nervis a flor de pell
i sabent que aviat et veuré vull cridar als quatre vents,
vull veure’t immediatament.
I no sé, ets pitjor que una droga,
soc molt més depenent
perquè vull ràpidament,
sentir aquell descans que tinc al veure’t
i al jeure entre els teus braços.
No sé amor,
és tan bonic estar amb tu,
que no percebo el perquè ens hem de separar
i allunyar, sabent que tenint-te a prop
seré feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada