Nadal 2004

Torna el temps de reflexió,
uns jorns de recolliment,
que ens serveiexen per realitzar celebracions,
junts amb els que més estimem.

Las personas se reencuentran,
se desean lo mejor,
olvidando las penas,
evitando pensar en el dolor.

Las ciudades y los pueblos lucen,
se engalanan de destellos,
para que todos sus habitantes,
hagan realidad sus sueños.

Així que per conservar tradicions,
et desitjo de tot cor
un Nada d'ensomni i
un 2005 ple d'emocions.

Manquen

Passen els dies i em manquen,
les teves paraules,
anyoro la teva mirada
i les teves mans que m’acariciaven.

Et persegueixo amb missatges
que molts cops queden en l’oblid
esperant una resposta que no arriba
tan prompte com voldria.

Sento que no estàs somrient
però se que el meu hombro
no et don consol perquè no vols
ni que te’l regalés.

Tan sols vull ajudar amb el silenci,
La mirada i les caricies tendres
Per tal d’ensenyarte que la vida
no és tan sols tristessa.

El pes

Un dels grans plaers
de la vida ve donat
pel menjar, els aliments,
que desperten allò
que de petits anomenàvem
papiles gustatives.

Però en la incongruència
humana, sorgeix
el neguit de mantenir
un pes, sempre més
baix del que t'han
otorgat i es somnia
en porar roba més
petita, per sentir-se oprès
i autoconcienciar-te
de que allò amb lo
que has gaudit
et causa aquella
sensació d'ofeg

Ja arriba la invasió
de sentiments en contra
el que un ha fet,
en contra d'haver gaudit
d'un plaer a càrrec
de les imperfeccions
d'un cos, d'aquell cos
que voldria ser ossos
per formar la perfecció
inexistent que mai
acceptarà l'alegria
de poder viure i gaudir
sense preocupacions.

Contradiccions

Un no sap què vol,
o si ho sap quan ho aconsegueix
tomba la mirada per veure si hi ha
alguna cosa que l'espera.

Fas un canvi de vida,
amb l'esperança de retrobar-se a un mateix,
de descobrir a aquells deliris ocults
que la ida en parella et prohibeixen.

Tot de sobte mires enrera,
on son els canvis?
on és la teva capacitat d'estimar?
no havies d'abarcar fins l'infinit
en totes aquelles persones
que requerissin
d'aquest sentiment del que tu
et vols despendre?

Estrany, els canvis no son dràstics,
tampoc no et vols forçar,
i venen els dubtes,
serà que no ets capaç d'estimar?
O que la teva cpacitat és limitada
i selectiva posat barreres i pors.

Decideixes retrocedir,
però tampoc estàs com previ al canvi,
no es pot tornar enrera
i penses...
calma que quan menys t'ho esperis
arribarà.

Jefe / Jefa

Un concepte estrany,
aquella persona que et mana,
amb la que convius a diari
i per lo general has de creure i obeir.

Però no tens cap lligam,
al inici, es clar,
passen els dies, les hores,
converses de coses serioses,
però mica en mica
es van introduïnt temes personals.

Com el goteig de l'aixeta,
a diari vas analitzant
aquella manera de fer,
els jorns bons i els dolents,
els patiments i els somnis

Fins que arriba a formar part de tu,
part de les tasques rutinàries,
aquella persona que millor que ningú més,
sap què has fet, com ho has fet.

Coneix que la teva persona respon o no,
de manera molt diferent,
tot depenent del teu entorn,
dels teus mals de caps
o del teu grau d'atabalament.

La barreras es trenca,
considres una persona tan propera,
com per explicar-li tot,
potser per justificar la feina,
prò segurament per apropament.

I passen a l'amistat,
que impoca complicitat,
un compartir alguna cosa més,
que allò laboral.