Un no sap què vol,
o si ho sap quan ho aconsegueix
tomba la mirada per veure si hi ha
alguna cosa que l'espera.
Fas un canvi de vida,
amb l'esperança de retrobar-se a un mateix,
de descobrir a aquells deliris ocults
que la ida en parella et prohibeixen.
Tot de sobte mires enrera,
on son els canvis?
on és la teva capacitat d'estimar?
no havies d'abarcar fins l'infinit
en totes aquelles persones
que requerissin
d'aquest sentiment del que tu
et vols despendre?
Estrany, els canvis no son dràstics,
tampoc no et vols forçar,
i venen els dubtes,
serà que no ets capaç d'estimar?
O que la teva cpacitat és limitada
i selectiva posat barreres i pors.
Decideixes retrocedir,
però tampoc estàs com previ al canvi,
no es pot tornar enrera
i penses...
calma que quan menys t'ho esperis
arribarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada