Et despullo amb la mirada sento els teus braços a la pell, i sospiro per no poder fer crits sense fi. Espero l'instant, el moment final en el que podré gaudir sense fre, sense bloqueig del teu esser sublim. Exigeixo constància permanent, somnio en l'instant, on el somriure sortirà i soc conscient de que no puc estar sempre al teu costat, agafant la teva mà. Però deixa'm imaginar que em fusiono amb tu que un sospir fa que siguem una sola carn i que naveguem plegats pels cinc oceans.