Comiat laboral

Compensen amb dolços l’amargor del comiat, m’entristeix saber que no tornaran a treballar al meu costat, que no compartiré més estones. I sospiro i torno a sospirar, pensant en l’endemà quan no vindran, però també somric, perquè sé que volaran ben alt. Comencen una etapa que jo vaig viure fa uns quants anys, descobrir, innovar, aprendre i somniar. De nou sentiments contradictoris, però aquest cop amb final feliç, amb un somriure ben gran, pensant en com s’han portat i amb l’estimació que m’han professat just abans de marxar.