M'encanta

Vull dir-te que sí que m'encanta
que és molt maco besar-te
però persona complicada que soc
i que no tinc clar què vull
no et vull fer mal
i te'n faria perquè
no soc conseqüent
jo no sé què vull,
i no sé si demà deixaré de donar-te carinyo
i no sé si demà m’ennuvolaré
tampoc sé si demà algú m'arrancarà un somriure
m'arrastrarà cap el més enllà
i com que no vull transmetre les meves indecisions
i com que prefereixo donar alegries que tristeses
què sàpigues que et necessito molt
però tot i la dificultat serà més senzill
si no ens tornem a besar

Vull volar cap ...

Què m'està passant?,
sembla una bogeria, un somni,
allò impensable, de ciència ficció.

Somric perquè tot em sembla preciós,
i tinc la mirada perduda
i el cap se me'n va.

Vull volar cap a una persona desconeguda,
una persona a la que li donaria tot el meu temps,
però la societat al voltant em fa frenar.

M'agradaria veure'l
i tornar-lo a besar,
ell compte les hores
jo descompto els instants.

Però i si no es real,
en el fons tots sabem
que els somnis,
un cop despertes se'n van.

Què hacer?

Lo he besado,
le he mirado,
y no he podido evitar despedirme con un beso,
y me ha quedado un nudo en el estómago.

Porqué no sé, porqué me encanta
pero hay tantas cosas, su juventud,
mis miedos, el no querer hacerle daño.

Seguramente el no querer dejarlo todo,
el no saber si mi camino seguirá una linea recta
y ahora las dudas en mi cabeza,
qué hacer, qué no hacer...