Què m'està passant?,
sembla una bogeria, un somni,
allò impensable, de ciència ficció.
Somric perquè tot em sembla preciós,
i tinc la mirada perduda
i el cap se me'n va.
Vull volar cap a una persona desconeguda,
una persona a la que li donaria tot el meu temps,
però la societat al voltant em fa frenar.
M'agradaria veure'l
i tornar-lo a besar,
ell compte les hores
jo descompto els instants.
Però i si no es real,
en el fons tots sabem
que els somnis,
un cop despertes se'n van.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada