Hi havia una vegada fa molt i molt de temps... de fet, fa tant de temps, que en la ment dels vilatans només roman un petit record d’allò que fou una gran història d’amor. I un humil servidor es veu amb la responsabilitat de fer perdurar uns fets que faran gaudir aquells que els descobriran:
En un temps canviant, en un moment on el món semblava un bullici constant, vivia una noia que procurava sempre somriure i fer feliços aquells que tenia al voltant, en somnis era una princesa que li agradava viure en castells, conservar tot allò que per ella havia estat important i gaudir de coses tant simples com el sol acariciant la seva pell, la sorra als seus peus, el vent jugant amb els seus cabells. Però tot i tenir un caminar feliç, hi havia una gran mancança que la ofegava, tot i poder veure-la ballar sota els estels o obrir-se com una flor en Primavera.
(Si vols saber el final del conte descarrega't el fitxer...)
En un temps canviant, en un moment on el món semblava un bullici constant, vivia una noia que procurava sempre somriure i fer feliços aquells que tenia al voltant, en somnis era una princesa que li agradava viure en castells, conservar tot allò que per ella havia estat important i gaudir de coses tant simples com el sol acariciant la seva pell, la sorra als seus peus, el vent jugant amb els seus cabells. Però tot i tenir un caminar feliç, hi havia una gran mancança que la ofegava, tot i poder veure-la ballar sota els estels o obrir-se com una flor en Primavera.
(Si vols saber el final del conte descarrega't el fitxer...)
