El comiat

La Primavera a ses illes,
et prenen i fan viure somnis,
de cop ets princesa,
en un conte de fades,
al paradís de l’aigua.

El plaer al paladar,
les sensacions a flor de pell,
tens ganes de somriure
de xerrar, de descobrir i conèixer
sense profunditzar.

Perquè hi han tants elements,
que no vols que empalaguin,
ni que et trastornin la ment,
només gaudiràs de cada instant.

I veus la joventut a flor de pell,
el desinterès i la generositat,
que brollen al nostre voltant,
tot és tant sorprenent,
que fa que no ens estranyem de res.

Un cop tornes a la normalitat,
pots somriure pensant,
quina sort de poder compartir,
amb una novia com cal,
un cop més nous instants.

Gelosia Incontrolable

El pitjor la gelosia incontrolable,
las distancia i lo desconegut,
pots veure la persona estimada
abraçada a un amic a una amiga,
però a un desconegut...
la cara canvia, els ulls se’t giren.

I és irracional, ho pensés bé i tan se val
però l’estómac regirat,
el cos encongit,
les cervicals adolorides
et fan sentir estrany i et vas dient
va que no fa mal.

Fent un esforç revises les fotografies,
torna a mirar i segur que no estan tan enganxats
i respires fons,
aguantes l’aire dins del teu cos,
quan arriba la imatge senyalada,
acceleració, pulsacions,
no pots no pots parar
et sembla que embogiràs
així que decideixes frenar i callar.

No diràs res, el silenci és la millor arma
el somriure la millor defensa,
perquè què carai no és més que una imatge.