Tranquil·litat

Una plaça amb so d'aigua,
el fum del meu cigarro
que s'allunya de mi
per una brisa estiuenca.

Plaers de la vida com
el tabac i un cafè d'estiu,
aquell que refresca per un
parell de daus
d'aigua congelada.

Els rumors de les converses
de les taules del voltant
el passeig de les persones
que en un dia de descans
caminen sense presa
i somrient.

Un conjunt mirat i
observat des d'una taula,
per una persona sense vincles,
sense responsabilitats
que en aquests moment
se sent tranquil·la.

Una nit d'ensomni

Una nit d’en somni
casi ratllant la bogeria, tot i que,
una ment assenyada controla,
cadacu’n dels moviments.

En l’aire hi havien guspires,
la novetat, lo desconegut,
em feia obrir els ulls,
per tal de no perdrem detall.

Tu cada cop més confiat,
caminant sense pausa
però sense presa,
molt tranquil·lament.

Jo anava cedint fins
que la raó retornava a mi
i et feia recular uns passos.

Ni tan sols 24 hores després
el somni s’havia tergiversat,
tu venies a trobar-me
però jo havia fugit
dins les mans del passat
per adintrar-me, sense raó,
sense sentit i
amb total bogeria

L'angoixa de l'esperit

L’angoixa de l’esperit
s’inserta dins el cos i
crea una sensació de buidor
d’haver perdut el do d’èsser.

Buscant un camí, una llum
que ajudi a oblidar,
a negar una realitat viscuda.

Manca el sentit,
animal racional que perd
la seva capcitat més preciada
per culpa de l’impuls.

Un dolor sentit difícil
d’evitar i imposible de negar
que no marxarà.

Faré malvé una vida amb la
senzillesa amb que es trenca
un plat, ràpid i estrident.

La foscor més densa per
una ànima tormentada
que no té perdó.

Lluny de mi, fuig
rebutja el succés i
nega els fets per
sobreviure.