Desconnectar,

Un persona que respon d’immediat,
amb qui pots comptar,
què no deixa agulla sense embastar,
ni fil sense tallar.

Se l’acusa, injustament,
de voler desconnectar,
fins hi tot s’ho arriba a plantejar:
m’he desconnectat?

I desperta, trasbalsada,
pensant: un ja ens veurem,
implica desconnectar?

No! no son les meves paraules,
son els teus fets,
les paraules se les emporta el vent,
però els meus fets son reals
i els teus inexistents.

I no tornaré a caure,
i no tornaré a pensar que he sigut jo,
ara sí, ara ho seré i no serà unplugged,
serà apagar els fusibles,
deixar l’electricitat enrera
per tornar a la llum de l’espelma.

El silenci obligat

Personatge insegur,
que li agrada tenir temes pendents,
persona que prova d’enganxar
i quan enganxa se’n va.

Il·lògica humana,
de voler anar endavant i
retrocedir cap per avall.

Només ganes de viure i riure,
sense plors i amb carícies,
només voler la part bona de la fruita,
sense dubtes ni preguntes.

Amb la senzillesa,
del silenci,
les no paraules marquen la distància,
necessària per eixugar les llàgrimes
que es van transformant en gel,
fredor del cor i l’ànima,
que es desglaçarà amb l’arribada de la primavera.

Estar envoltats de gent

Estar envoltat de gent
i no poder besar-te.
La societat present
no pot donar-se’n compte.

Un neguit,
volent i no podent,
un sentiment reprimit,
una tristesa de no poder
actuar amb el paper més natural.

N’hi ha que mai descobriràs,
què tenen amagat,
saben disimular
i fins hi tot en gaudiran.

Però a mi els crits ofegats,
les carícies no emeses,
els petons reservats
no m’agraden en societat.

Serà per això que et vull reservar?