Estar envoltat de gent
i no poder besar-te.
La societat present
no pot donar-se’n compte.
Un neguit,
volent i no podent,
un sentiment reprimit,
una tristesa de no poder
actuar amb el paper més natural.
N’hi ha que mai descobriràs,
què tenen amagat,
saben disimular
i fins hi tot en gaudiran.
Però a mi els crits ofegats,
les carícies no emeses,
els petons reservats
no m’agraden en societat.
Serà per això que et vull reservar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada