El silenci obligat

Personatge insegur,
que li agrada tenir temes pendents,
persona que prova d’enganxar
i quan enganxa se’n va.

Il·lògica humana,
de voler anar endavant i
retrocedir cap per avall.

Només ganes de viure i riure,
sense plors i amb carícies,
només voler la part bona de la fruita,
sense dubtes ni preguntes.

Amb la senzillesa,
del silenci,
les no paraules marquen la distància,
necessària per eixugar les llàgrimes
que es van transformant en gel,
fredor del cor i l’ànima,
que es desglaçarà amb l’arribada de la primavera.