Vivim d’il·lusions,
somiem amb elles,
esperem a que arribin,
de petits, els Reis.
De grans, variants.
Fem volar la ment,
planifiquem el que farem,
com ho gaudirem,
ens muntem una realitat
fictícia i la vivim
mentalment.
Però molts cops,
arriba la realitat,
i no és pas
el que ens havíem imaginat
això sap greu,
això fa mal.
Volem seguir endavant,
però preferiríem
tornant-se a emocionar
per sort noves il·lusions
neixen per fer-nos
volar de nou.
