I no puc evitar,
pensar en tu,
en les teves carícies
i els teus braços que m’envolten.
I no vull pensar,
en els instants que hem queden
per retornar a trobar-me amb els teus ulls,
en tot el temps que no hi ets
I vull respirar per allà on tu has passat,
seguir les teves passes sense rumb ni destí
només sentint que ets a prop,
que estàs amb mi.
I puc evitar escriure,
pensar o xerrar sobre els meus sentiments,
perquè sé que en l’instant que et vegi,
tots aquestes por i dolors
s’esvairan.
