És bonic quan sents,
repòs i penses en tranquil·litat,
serenor, et trasllades
en un indret idíl·lic
per fer allò que més et plau.
Però quan t'obliguen,
dia darera dia a fer-ho,
sense moure't d'aquell indret,
per molt idíl·lic que sembli,
comença a ser un malson.
Vull ballar, vull moure'm passejar,
no parar i anar amunt i avall,
veure tot tipus de paisatge,
industrial, tant fa.
Però em tenen aquí tancada,
obligada al repòs,
sense dir-me data de fi,
sense donar-me esperances
de quan podré sortir.
I dia darera dia, saps que no tens més remei
que has de continuar
però aviat o tard,
tot tornarà a la normalitat
i podràs tornar a voltar,
la solució és esperar.
serenor, et trasllades
en un indret idíl·lic
per fer allò que més et plau.
Però quan t'obliguen,
dia darera dia a fer-ho,
sense moure't d'aquell indret,
per molt idíl·lic que sembli,
comença a ser un malson.
Vull ballar, vull moure'm passejar,
no parar i anar amunt i avall,
veure tot tipus de paisatge,
industrial, tant fa.
Però em tenen aquí tancada,
obligada al repòs,
sense dir-me data de fi,
sense donar-me esperances
de quan podré sortir.
I dia darera dia, saps que no tens més remei
que has de continuar
però aviat o tard,
tot tornarà a la normalitat
i podràs tornar a voltar,
la solució és esperar.
