Un no sap què vol,
o si ho sap quan ho aconsegueix
tomba la mirada per veure si hi ha
alguna cosa que l'espera.
Fas un canvi de vida,
amb l'esperança de retrobar-se a un mateix,
de descobrir a aquells deliris ocults
que la ida en parella et prohibeixen.
Tot de sobte mires enrera,
on son els canvis?
on és la teva capacitat d'estimar?
no havies d'abarcar fins l'infinit
en totes aquelles persones
que requerissin
d'aquest sentiment del que tu
et vols despendre?
Estrany, els canvis no son dràstics,
tampoc no et vols forçar,
i venen els dubtes,
serà que no ets capaç d'estimar?
O que la teva cpacitat és limitada
i selectiva posat barreres i pors.
Decideixes retrocedir,
però tampoc estàs com previ al canvi,
no es pot tornar enrera
i penses...
calma que quan menys t'ho esperis
arribarà.
Jefe / Jefa
Un concepte estrany,
aquella persona que et mana,
amb la que convius a diari
i per lo general has de creure i obeir.
Però no tens cap lligam,
al inici, es clar,
passen els dies, les hores,
converses de coses serioses,
però mica en mica
es van introduïnt temes personals.
Com el goteig de l'aixeta,
a diari vas analitzant
aquella manera de fer,
els jorns bons i els dolents,
els patiments i els somnis
Fins que arriba a formar part de tu,
part de les tasques rutinàries,
aquella persona que millor que ningú més,
sap què has fet, com ho has fet.
Coneix que la teva persona respon o no,
de manera molt diferent,
tot depenent del teu entorn,
dels teus mals de caps
o del teu grau d'atabalament.
La barreras es trenca,
considres una persona tan propera,
com per explicar-li tot,
potser per justificar la feina,
prò segurament per apropament.
I passen a l'amistat,
que impoca complicitat,
un compartir alguna cosa més,
que allò laboral.
aquella persona que et mana,
amb la que convius a diari
i per lo general has de creure i obeir.
Però no tens cap lligam,
al inici, es clar,
passen els dies, les hores,
converses de coses serioses,
però mica en mica
es van introduïnt temes personals.
Com el goteig de l'aixeta,
a diari vas analitzant
aquella manera de fer,
els jorns bons i els dolents,
els patiments i els somnis
Fins que arriba a formar part de tu,
part de les tasques rutinàries,
aquella persona que millor que ningú més,
sap què has fet, com ho has fet.
Coneix que la teva persona respon o no,
de manera molt diferent,
tot depenent del teu entorn,
dels teus mals de caps
o del teu grau d'atabalament.
La barreras es trenca,
considres una persona tan propera,
com per explicar-li tot,
potser per justificar la feina,
prò segurament per apropament.
I passen a l'amistat,
que impoca complicitat,
un compartir alguna cosa més,
que allò laboral.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)