Un concepte estrany,
aquella persona que et mana,
amb la que convius a diari
i per lo general has de creure i obeir.
Però no tens cap lligam,
al inici, es clar,
passen els dies, les hores,
converses de coses serioses,
però mica en mica
es van introduïnt temes personals.
Com el goteig de l'aixeta,
a diari vas analitzant
aquella manera de fer,
els jorns bons i els dolents,
els patiments i els somnis
Fins que arriba a formar part de tu,
part de les tasques rutinàries,
aquella persona que millor que ningú més,
sap què has fet, com ho has fet.
Coneix que la teva persona respon o no,
de manera molt diferent,
tot depenent del teu entorn,
dels teus mals de caps
o del teu grau d'atabalament.
La barreras es trenca,
considres una persona tan propera,
com per explicar-li tot,
potser per justificar la feina,
prò segurament per apropament.
I passen a l'amistat,
que impoca complicitat,
un compartir alguna cosa més,
que allò laboral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada