Passen els dies i em manquen,
les teves paraules,
anyoro la teva mirada
i les teves mans que m’acariciaven.
Et persegueixo amb missatges
que molts cops queden en l’oblid
esperant una resposta que no arriba
tan prompte com voldria.
Sento que no estàs somrient
però se que el meu hombro
no et don consol perquè no vols
ni que te’l regalés.
Tan sols vull ajudar amb el silenci,
La mirada i les caricies tendres
Per tal d’ensenyarte que la vida
no és tan sols tristessa.
