La Primavera a ses illes,
et prenen i fan viure somnis,
de cop ets princesa,
en un conte de fades,
al paradís de l’aigua.
El plaer al paladar,
les sensacions a flor de pell,
tens ganes de somriure
de xerrar, de descobrir i conèixer
sense profunditzar.
Perquè hi han tants elements,
que no vols que empalaguin,
ni que et trastornin la ment,
només gaudiràs de cada instant.
I veus la joventut a flor de pell,
el desinterès i la generositat,
que brollen al nostre voltant,
tot és tant sorprenent,
que fa que no ens estranyem de res.
Un cop tornes a la normalitat,
pots somriure pensant,
quina sort de poder compartir,
amb una novia com cal,
un cop més nous instants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada