Els dies passen,
i en queden 4,
un número petit
que si no podem compartir,
redueixen el temps
i no el fan volar,
el fan saltar sense viure’l
sense poder-te tenir.
Els ulls tristos,
els llavis no poden somriure,
els sospirs brollen,
les llàgrimes encara no.
I vols que somrigui
i vols que no demani,
que no sospiri, ho provo
provo de sortir de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada