Estàs perduda,
un humor que no és el teu,
t’agradaria saber on vas,
però només fas que voltar.
Proves de xerrar,
però ningú et donarà la solució,
ningú t’aclarirà
i per un moment et sens forta
i el proper segon no saps que estàs fent.
Sembles una adolescent,
tothom té problemes
i ningú t’entén
això sí, pots donar consell.
Donaràs pals de cec,
et pensaràs que la culpa és dels demés
i no voldràs veure
amb perill de l’oblit i el desengany
què fa un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada