El fum s'esvaeix ràpidament,
i no deixa més rastre que l'olor,
una olor que tampoc perdura en el temps,
ja que altres de noves es col·loquen al seu lloc.
I passen els dies: sol, lluna
i així successivament,
minuts i segons sense descans
les hores van marcant.
Però no hi ha preocupació,
tan sols curiositat,
què farà?, com estarà?,
segur que anar tirant,
sense glòria ni penúria,
sense pensar en més enllà,
conformant-se dins de la inconformitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada