Un amor, un cel,
quan la veus pel carrer,
deixa a cada pas alegria, bellesa i serenitat.
Camina amb elegància
i regala somriures a tots aquells que la sol·liciten,
tot ho transmet amb la seva mirada,
no pot guardar-se secrets
si realment la coneixes.
En el fons es transparent
però s’ha de descobrir com mantenir-la polida
per tal de veure el que ella et vol transmetre i no veure-la enterbolida.
Requereix del sol,
del vent i la llibertat,
per trobar-se a sí mateixa.
No pots oprimir-la,
ni provar de lligar-la a cap cadira,
deixar-la volar és el millor per ella
i és un regal pels del seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada