La seva prudència s’extralimitava

Des del primer instant,
em vas transmetre tranquil·litat,
irradiaves Pau i Serenor,
més tard va sorgir la teva picardia
i amb ella la nostre complicitat.

Sí, des del primer instant...
et coneixia, sabia per on et podia portar,
sabia que podia jugar
amb tendresa amb dolçor.

Jocs perillosos, jocs intrigants,
jocs que enganxen
i més a la primavera que no sap frenar

Hi avia una vegada una nena dolça a la que tothom anomenava Primavera, era una nena somrient que irradiava felicitat i tendresa, volia que tothom fos feliç i intentava per tots els mitjans que les persones del seu voltant es sentissin còmodes. S’adaptava tan bé a totes les situacions que ningú podia saber què era el que ella realment volia, què li agradava, què li amoïnava i què li mancava.