Torna el temps de reflexió,
uns jorns de recolliment,
que ens serveiexen per realitzar celebracions,
junts amb els que més estimem.
Las personas se reencuentran,
se desean lo mejor,
olvidando las penas,
evitando pensar en el dolor.
Las ciudades y los pueblos lucen,
se engalanan de destellos,
para que todos sus habitantes,
hagan realidad sus sueños.
Així que per conservar tradicions,
et desitjo de tot cor
un Nada d'ensomni i
un 2005 ple d'emocions.
Manquen
Passen els dies i em manquen,
les teves paraules,
anyoro la teva mirada
i les teves mans que m’acariciaven.
Et persegueixo amb missatges
que molts cops queden en l’oblid
esperant una resposta que no arriba
tan prompte com voldria.
Sento que no estàs somrient
però se que el meu hombro
no et don consol perquè no vols
ni que te’l regalés.
Tan sols vull ajudar amb el silenci,
La mirada i les caricies tendres
Per tal d’ensenyarte que la vida
no és tan sols tristessa.
les teves paraules,
anyoro la teva mirada
i les teves mans que m’acariciaven.
Et persegueixo amb missatges
que molts cops queden en l’oblid
esperant una resposta que no arriba
tan prompte com voldria.
Sento que no estàs somrient
però se que el meu hombro
no et don consol perquè no vols
ni que te’l regalés.
Tan sols vull ajudar amb el silenci,
La mirada i les caricies tendres
Per tal d’ensenyarte que la vida
no és tan sols tristessa.
El pes
Un dels grans plaers
de la vida ve donat
pel menjar, els aliments,
que desperten allò
que de petits anomenàvem
papiles gustatives.
Però en la incongruència
humana, sorgeix
el neguit de mantenir
un pes, sempre més
baix del que t'han
otorgat i es somnia
en porar roba més
petita, per sentir-se oprès
i autoconcienciar-te
de que allò amb lo
que has gaudit
et causa aquella
sensació d'ofeg
Ja arriba la invasió
de sentiments en contra
el que un ha fet,
en contra d'haver gaudit
d'un plaer a càrrec
de les imperfeccions
d'un cos, d'aquell cos
que voldria ser ossos
per formar la perfecció
inexistent que mai
acceptarà l'alegria
de poder viure i gaudir
sense preocupacions.
de la vida ve donat
pel menjar, els aliments,
que desperten allò
que de petits anomenàvem
papiles gustatives.
Però en la incongruència
humana, sorgeix
el neguit de mantenir
un pes, sempre més
baix del que t'han
otorgat i es somnia
en porar roba més
petita, per sentir-se oprès
i autoconcienciar-te
de que allò amb lo
que has gaudit
et causa aquella
sensació d'ofeg
Ja arriba la invasió
de sentiments en contra
el que un ha fet,
en contra d'haver gaudit
d'un plaer a càrrec
de les imperfeccions
d'un cos, d'aquell cos
que voldria ser ossos
per formar la perfecció
inexistent que mai
acceptarà l'alegria
de poder viure i gaudir
sense preocupacions.
Contradiccions
Un no sap què vol,
o si ho sap quan ho aconsegueix
tomba la mirada per veure si hi ha
alguna cosa que l'espera.
Fas un canvi de vida,
amb l'esperança de retrobar-se a un mateix,
de descobrir a aquells deliris ocults
que la ida en parella et prohibeixen.
Tot de sobte mires enrera,
on son els canvis?
on és la teva capacitat d'estimar?
no havies d'abarcar fins l'infinit
en totes aquelles persones
que requerissin
d'aquest sentiment del que tu
et vols despendre?
Estrany, els canvis no son dràstics,
tampoc no et vols forçar,
i venen els dubtes,
serà que no ets capaç d'estimar?
O que la teva cpacitat és limitada
i selectiva posat barreres i pors.
Decideixes retrocedir,
però tampoc estàs com previ al canvi,
no es pot tornar enrera
i penses...
calma que quan menys t'ho esperis
arribarà.
o si ho sap quan ho aconsegueix
tomba la mirada per veure si hi ha
alguna cosa que l'espera.
Fas un canvi de vida,
amb l'esperança de retrobar-se a un mateix,
de descobrir a aquells deliris ocults
que la ida en parella et prohibeixen.
Tot de sobte mires enrera,
on son els canvis?
on és la teva capacitat d'estimar?
no havies d'abarcar fins l'infinit
en totes aquelles persones
que requerissin
d'aquest sentiment del que tu
et vols despendre?
Estrany, els canvis no son dràstics,
tampoc no et vols forçar,
i venen els dubtes,
serà que no ets capaç d'estimar?
O que la teva cpacitat és limitada
i selectiva posat barreres i pors.
Decideixes retrocedir,
però tampoc estàs com previ al canvi,
no es pot tornar enrera
i penses...
calma que quan menys t'ho esperis
arribarà.
Jefe / Jefa
Un concepte estrany,
aquella persona que et mana,
amb la que convius a diari
i per lo general has de creure i obeir.
Però no tens cap lligam,
al inici, es clar,
passen els dies, les hores,
converses de coses serioses,
però mica en mica
es van introduïnt temes personals.
Com el goteig de l'aixeta,
a diari vas analitzant
aquella manera de fer,
els jorns bons i els dolents,
els patiments i els somnis
Fins que arriba a formar part de tu,
part de les tasques rutinàries,
aquella persona que millor que ningú més,
sap què has fet, com ho has fet.
Coneix que la teva persona respon o no,
de manera molt diferent,
tot depenent del teu entorn,
dels teus mals de caps
o del teu grau d'atabalament.
La barreras es trenca,
considres una persona tan propera,
com per explicar-li tot,
potser per justificar la feina,
prò segurament per apropament.
I passen a l'amistat,
que impoca complicitat,
un compartir alguna cosa més,
que allò laboral.
aquella persona que et mana,
amb la que convius a diari
i per lo general has de creure i obeir.
Però no tens cap lligam,
al inici, es clar,
passen els dies, les hores,
converses de coses serioses,
però mica en mica
es van introduïnt temes personals.
Com el goteig de l'aixeta,
a diari vas analitzant
aquella manera de fer,
els jorns bons i els dolents,
els patiments i els somnis
Fins que arriba a formar part de tu,
part de les tasques rutinàries,
aquella persona que millor que ningú més,
sap què has fet, com ho has fet.
Coneix que la teva persona respon o no,
de manera molt diferent,
tot depenent del teu entorn,
dels teus mals de caps
o del teu grau d'atabalament.
La barreras es trenca,
considres una persona tan propera,
com per explicar-li tot,
potser per justificar la feina,
prò segurament per apropament.
I passen a l'amistat,
que impoca complicitat,
un compartir alguna cosa més,
que allò laboral.
Cansada
Tired, stanca, es a dir,
cansadíssima de tal manera
que ja no se com les paraules
sorgeixen del meu cap
i s'enganxen en aquest paper.
La testa en breu "estallarà"
contradiccions que no permeten
aclucar els ulls i que fan
de mi un zombi vivent.
M'agradaria veure-ho tot clar,
anar per allà com marca
quelcun que aporta seguretat
a la pròpia vida sense
aportar la possibilitat de
fer un pas en fals i
tranquil·litzar la meva ànima.
Un dia d'aquests em treuré
el cap i vure com un
animal irracional que
cada dia prova de
sobreviure en una
terra salvatge plena de
sentits i de plaers potenciats
al 200% que no comporten
coseqüècies si no que son
nascuts d'una necessitat.
cansadíssima de tal manera
que ja no se com les paraules
sorgeixen del meu cap
i s'enganxen en aquest paper.
La testa en breu "estallarà"
contradiccions que no permeten
aclucar els ulls i que fan
de mi un zombi vivent.
M'agradaria veure-ho tot clar,
anar per allà com marca
quelcun que aporta seguretat
a la pròpia vida sense
aportar la possibilitat de
fer un pas en fals i
tranquil·litzar la meva ànima.
Un dia d'aquests em treuré
el cap i vure com un
animal irracional que
cada dia prova de
sobreviure en una
terra salvatge plena de
sentits i de plaers potenciats
al 200% que no comporten
coseqüècies si no que son
nascuts d'una necessitat.
Em sento petita
Sobre el cel, em sento petita
el meu cos m'ha abandonat.
La meva ment,
tan sols fa que donar voltes,
sobre un tema ja passat.
Els camisn d'una vida
poden ésser infinits
però els d'una pròpia, la meva,
volia que siguessin reduïts.
Fa dies que em manques
però no goso dir res
passa el temps i guanyem
distancia en la vida que no és res.
el meu cos m'ha abandonat.
La meva ment,
tan sols fa que donar voltes,
sobre un tema ja passat.
Els camisn d'una vida
poden ésser infinits
però els d'una pròpia, la meva,
volia que siguessin reduïts.
Fa dies que em manques
però no goso dir res
passa el temps i guanyem
distancia en la vida que no és res.
Avions
Avions que ens porten d'un
lloc a l'altre tan sols
fent l'esforç de seure's
en la cadira i menjar
els aliments envasats
que a tots per igual
han d'agradar.
Tranquil·litat general,
quelcom insospitable si realment
pensem què ens pot passar
en qualsevol
moviment en fals
però per sort s'alça i
torna aterrar sense
interrupcions.
lloc a l'altre tan sols
fent l'esforç de seure's
en la cadira i menjar
els aliments envasats
que a tots per igual
han d'agradar.
Tranquil·litat general,
quelcom insospitable si realment
pensem què ens pot passar
en qualsevol
moviment en fals
però per sort s'alça i
torna aterrar sense
interrupcions.
Tranquil·litat
Una plaça amb so d'aigua,
el fum del meu cigarro
que s'allunya de mi
per una brisa estiuenca.
Plaers de la vida com
el tabac i un cafè d'estiu,
aquell que refresca per un
parell de daus
d'aigua congelada.
Els rumors de les converses
de les taules del voltant
el passeig de les persones
que en un dia de descans
caminen sense presa
i somrient.
Un conjunt mirat i
observat des d'una taula,
per una persona sense vincles,
sense responsabilitats
que en aquests moment
se sent tranquil·la.
el fum del meu cigarro
que s'allunya de mi
per una brisa estiuenca.
Plaers de la vida com
el tabac i un cafè d'estiu,
aquell que refresca per un
parell de daus
d'aigua congelada.
Els rumors de les converses
de les taules del voltant
el passeig de les persones
que en un dia de descans
caminen sense presa
i somrient.
Un conjunt mirat i
observat des d'una taula,
per una persona sense vincles,
sense responsabilitats
que en aquests moment
se sent tranquil·la.
Una nit d'ensomni
Una nit d’en somni
casi ratllant la bogeria, tot i que,
una ment assenyada controla,
cadacu’n dels moviments.
En l’aire hi havien guspires,
la novetat, lo desconegut,
em feia obrir els ulls,
per tal de no perdrem detall.
Tu cada cop més confiat,
caminant sense pausa
però sense presa,
molt tranquil·lament.
Jo anava cedint fins
que la raó retornava a mi
i et feia recular uns passos.
Ni tan sols 24 hores després
el somni s’havia tergiversat,
tu venies a trobar-me
però jo havia fugit
dins les mans del passat
per adintrar-me, sense raó,
sense sentit i
amb total bogeria
casi ratllant la bogeria, tot i que,
una ment assenyada controla,
cadacu’n dels moviments.
En l’aire hi havien guspires,
la novetat, lo desconegut,
em feia obrir els ulls,
per tal de no perdrem detall.
Tu cada cop més confiat,
caminant sense pausa
però sense presa,
molt tranquil·lament.
Jo anava cedint fins
que la raó retornava a mi
i et feia recular uns passos.
Ni tan sols 24 hores després
el somni s’havia tergiversat,
tu venies a trobar-me
però jo havia fugit
dins les mans del passat
per adintrar-me, sense raó,
sense sentit i
amb total bogeria
L'angoixa de l'esperit
L’angoixa de l’esperit
s’inserta dins el cos i
crea una sensació de buidor
d’haver perdut el do d’èsser.
Buscant un camí, una llum
que ajudi a oblidar,
a negar una realitat viscuda.
Manca el sentit,
animal racional que perd
la seva capcitat més preciada
per culpa de l’impuls.
Un dolor sentit difícil
d’evitar i imposible de negar
que no marxarà.
Faré malvé una vida amb la
senzillesa amb que es trenca
un plat, ràpid i estrident.
La foscor més densa per
una ànima tormentada
que no té perdó.
Lluny de mi, fuig
rebutja el succés i
nega els fets per
sobreviure.
s’inserta dins el cos i
crea una sensació de buidor
d’haver perdut el do d’èsser.
Buscant un camí, una llum
que ajudi a oblidar,
a negar una realitat viscuda.
Manca el sentit,
animal racional que perd
la seva capcitat més preciada
per culpa de l’impuls.
Un dolor sentit difícil
d’evitar i imposible de negar
que no marxarà.
Faré malvé una vida amb la
senzillesa amb que es trenca
un plat, ràpid i estrident.
La foscor més densa per
una ànima tormentada
que no té perdó.
Lluny de mi, fuig
rebutja el succés i
nega els fets per
sobreviure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)