Donar per pendre

Ens sentim plens,
d’alegria, de somriures, de carícies.
No ens manca res,
anem amb un núvol
i tothom que se’ns creua
enveja la felicitat que ens envolta.

Tot és fantàstic,
gaudeixes de cada descobriment,
i vols compartir cada instant
amb aquella persona que et fa sentir especial.

I reps carícies, mirades tendres,
t’acullen els seus braços,
però les seves mans, els seus llavis, els seus braços,
no senten com els teus,
et donen però no amb intenció d’allargar els fets,
et donen un moment però en quan s’allunyen
pensen en no donar més.

Això és per mi,
donar per prendre,
reps molt però en el moment en que te n’adones,
de que vols allò que havies rebut,
és llavors quan saps que t’ho han pres:
allò que creies teu, no ho és.